GENER DE NOVETATS

Comencem l'any amb una bona pila de llibres nous. Aquí us en deixo un tastet:

BARCELONA, 1936-37. La ciutat és un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també controlar la CNT i perseguir els trotskistes des del POUM. El vell Bolxevic s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva dona, Sòfia Levein, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no se’n refiarà mai. Antónv-Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan Hitler hagi estat derrotat.

Vuitanta anys més tard, una jove historiadora russa el descobrirà a casa d’una misteriosa de noranta anys que viu envoltada de llibres i records.

En Richard viatja a París amb l’esperança de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que l’ofega a la Barcelona del 2017. Més de trenta anys enrere, hi van anar junts fugint d’una Transició que suposava la renúncia als seus ideals, i allà van conèixer filòsofs d’esquerres, artistes bohemis i revolucionaris de cafè que, com ells, lluitaven amb la força de la paraula per  transformar el món. Per això, quan el destí els va separar i en Ricard va tornar a Barcelona, les inseguretats personals van aflorar en els dos amics. I els anys, el record de la misteriosa Jane i els viaranys per on ha portat la vida a tos els personatges, fan que en Ricard s’adoni que  l’únic temps vàlid és el passat, que ens conforma la memòria, enfront d’un present que mor en ell mateix i d’un futur que no existeix fins que no s’esvaeix.

Distingida amb el premi Roc Boronat, “Els bons dies” és un homenatge bell i sincer a les revolucions frustrades, a les preguntes sense resposta, i una reivindicació de la memòria com a autèntic instrument de transformació social. 

Aquesta és la història d’uns pares decidits a superar una crisi que no s’haurien pogut imaginar mai que els arribaria. De cop i volta, la vida feliç que tenien amb les seves dues filles va canviar per sempre: la Dreta, la filla gran, que en aquell moment tenia 11 anys, va deixar de menjar i parlar. Després de lluitar molt per saber què li passava, li van diagnosticar autisme i mutisme selectius. I després de la Greta, els símptomes van començar a aparèixer  en la Beata, la seva germana petita.

Però les síndromes que patien les nens no eren l’única causa de tan malestar. De mica en mica els seus pares van anar prenent consciència que hi havia una altra font d’angoixa profunda per a elles: havien entès que el seu futur perillava en un planeta que s’escalfa ràpidament.

Gràcies a la seva determinació per comprendre el que els estava passant, la família va començar a veure les profundes connexions que hi havia entre el seu patiment i el del planeta. Contra les forces que encara ara intenten silenciar-los, menystenint-los perquè són diferents, van descobrir la manera d’enfortir-se, curar-se i començar a actuar per salvar el món. I un bon dia la Greta, amb quinze anys, va decidir començar a fer vaga. 

L’Alicia Berenson tenia trenta-tres anys quan va matar el seu marit. Era una pintora cotitzada, les galeries de Londres se la disputaven per exposar les seves obres. S’estimava el seu marit, se’n preocupava. Fins que un vespre el va lligar a una cadira i va disparar cinc cops contra ell.

L’Alicia no va tornar a parlar mai més.

Sis anys més tard, Theo Faber aconsegueix una plaça a The Grove, una unitat psiquiàtrica protegida del nord de Londres. En Theo és un ambiciós psicoterapeuta convençut que triomfarà allà on tants altres ha fracassat: està obstinat a ajudar l’Alicia a recuperar la parla, a resoldre el misteri el seu silenci. Aviat descobrirà que el mutisme de l’Alicia està més arrelat del que es podia arribar  a imaginar. Però si finalment parlés, estaria disposat a acceptar la veritat? 

Altres títols: La campana de vidre, El crit, Darling, La llarga revetlla, La Masia (formant persones més enllà de l'esport), El viatge de la Cilka, Tardes de Bar, i molts altres.