Comencem l'any amb una bona pila de llibres nous. Aquí us en deixo un tastet:
BARCELONA, 1936-37. La ciutat és
un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko,
el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també
controlar la CNT i perseguir els trotskistes des del POUM. El vell Bolxevic
s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans
complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva
dona, Sòfia Levein, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix
amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no
se’n refiarà mai. Antónv-Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu
fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan
Hitler hagi estat derrotat.
Vuitanta anys més tard, una jove
historiadora russa el descobrirà a casa d’una misteriosa de noranta anys que
viu envoltada de llibres i records.
En Richard viatja a París amb l’esperança
de retrobar-hi un vell amic que el redimeixi del desconcert i la convulsió que
l’ofega a la Barcelona del 2017. Més de trenta anys enrere, hi van anar junts
fugint d’una Transició que suposava la renúncia als seus ideals, i allà van
conèixer filòsofs d’esquerres, artistes bohemis i revolucionaris de cafè que,
com ells, lluitaven amb la força de la paraula per transformar el món. Per això, quan el destí
els va separar i en Ricard va tornar a Barcelona, les inseguretats personals
van aflorar en els dos amics. I els anys, el record de la misteriosa Jane i els
viaranys per on ha portat la vida a tos els personatges, fan que en Ricard s’adoni
que l’únic temps vàlid és el passat, que
ens conforma la memòria, enfront d’un present que mor en ell mateix i d’un
futur que no existeix fins que no s’esvaeix.
Distingida amb el premi Roc
Boronat, “Els bons dies” és un homenatge bell i sincer a les revolucions
frustrades, a les preguntes sense resposta, i una reivindicació de la memòria
com a autèntic instrument de transformació social.
Aquesta és la història d’uns
pares decidits a superar una crisi que no s’haurien pogut imaginar mai que els
arribaria. De cop i volta, la vida feliç que tenien amb les seves dues filles
va canviar per sempre: la Dreta, la filla gran, que en aquell moment tenia 11
anys, va deixar de menjar i parlar. Després de lluitar molt per saber què li
passava, li van diagnosticar autisme i mutisme selectius. I després de la
Greta, els símptomes van començar a aparèixer en la Beata, la seva germana petita.
Però les síndromes que patien les
nens no eren l’única causa de tan malestar. De mica en mica els seus pares van
anar prenent consciència que hi havia una altra font d’angoixa profunda per a
elles: havien entès que el seu futur perillava en un planeta que s’escalfa
ràpidament.
Gràcies a la seva determinació
per comprendre el que els estava passant, la família va començar a veure les
profundes connexions que hi havia entre el seu patiment i el del planeta.
Contra les forces que encara ara intenten silenciar-los, menystenint-los perquè
són diferents, van descobrir la manera d’enfortir-se, curar-se i començar a
actuar per salvar el món. I un bon dia la Greta, amb quinze anys, va decidir
començar a fer vaga.
L’Alicia Berenson tenia
trenta-tres anys quan va matar el seu marit. Era una pintora cotitzada, les
galeries de Londres se la disputaven per exposar les seves obres. S’estimava el
seu marit, se’n preocupava. Fins que un vespre el va lligar a una cadira i va
disparar cinc cops contra ell.
L’Alicia no va tornar a parlar
mai més.
Sis anys més tard, Theo Faber
aconsegueix una plaça a The Grove, una unitat psiquiàtrica protegida del nord
de Londres. En Theo és un ambiciós psicoterapeuta convençut que triomfarà allà
on tants altres ha fracassat: està obstinat a ajudar l’Alicia a recuperar la
parla, a resoldre el misteri el seu silenci. Aviat descobrirà que el mutisme de
l’Alicia està més arrelat del que es podia arribar a imaginar. Però si finalment parlés, estaria
disposat a acceptar la veritat?
Altres títols: La campana de vidre, El crit, Darling, La llarga revetlla, La Masia (formant persones més enllà de l'esport), El viatge de la Cilka, Tardes de Bar, i molts altres.
Enguany hem atorgat el premi al superlector de l’any 2019, un premi a la constància en la lectura.
BARCELONA, 1936-37. La ciutat és
un bullidor d’il·lusions, conspiracions i tragèdies. Vladimir Antónov-Ovséienko,
el cònsol soviètic, té l’encàrrec d’ajudar la rereguarda republicana però també
controlar la CNT i perseguir els trotskistes des del POUM. El vell Bolxevic
s’enamora de Catalunya, s’interessa pels anarquistes i estableix grans
complicitats amb Lluís Companys. És l’any dels processos de Moscou i la seva
dona, Sòfia Levein, descobreix els horrors de l’estalinisme i els comparteix
amb el seu marit, que viu escindit entre la lleialtat i la veritat. Stalin no
se’n refiarà mai. Antónv-Ovséienko escriu un testament polític que deixa al seu
fidel xofer, Josep Tarrida, un militant del PSUC, per donar-lo a conèixer quan
Hitler hagi estat derrotat.
Aquesta és la història d’uns
pares decidits a superar una crisi que no s’haurien pogut imaginar mai que els
arribaria. De cop i volta, la vida feliç que tenien amb les seves dues filles
va canviar per sempre: la Dreta, la filla gran, que en aquell moment tenia 11
anys, va deixar de menjar i parlar. Després de lluitar molt per saber què li
passava, li van diagnosticar autisme i mutisme selectius. I després de la
Greta, els símptomes van començar a aparèixer en la Beata, la seva germana petita.
