divendres, 18 de març del 2016

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

 

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per celebrar-lo en aquesta edició, la poeta tarragonina Olga Xirinacs ha escrit el poema "Preneu les roses", que s'ha traduït a vint llengües, entre les quals hi ha les altres oficials a Catalunya i algunes escollides d'entre les parlades en el país.





Olga Xirinacs (Tarragona 1936), és escriptora i professora de piano. Al llarg de la seva prolífica vida literària ha escrit novel·la, poesia, conte, prosa poètica, novel·la curta per a joves i quadern de viatges. Ha estat reconeguda amb els premis més importants de la literatura catalana; en poesia, el Carles Riba (1987) i els jocs Florals de Barcelona; en narrativa hi destaquen el Josep Pla (1982), el Sant Jordi de novel·la (1984) - i Crítica Serra d'Or (1986) - el Ramon Llull (1986) i el Sant Joan (1990). Aquell mateix any rep, en reconeixement de la seva trajectòria literària, la Creu de Sant Jordi. Entre d'altres llengües, ha estat traduïda al castellà, alemany, anglès, francès i rus.

Us deixo aquí el seu poema. Si el voleu trobar traduït en altres llengües, i més informació podeu clicar el següent enllaç:

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia

Preneu les roses


Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l'ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d'Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l'arbre inmens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L'he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses abans no s'esfullin. Fulles i fulls de llibre
s'abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada